L’Agència Estatal d’Investigació finança, a través de la convocatòria Europa Excel·lència 2025, PATSALES, un projecte d’Esade-Universitat Ramon Llull que analitza l’impacte de la transparència en les transaccions de propietat intel·lectual sobre la innovació empresarial, la lliure competència de mercat i la transferència de coneixement entre empreses.

Els processos de transferència de coneixement són sempre complexos. Quan s’aconseguix desenvolupar una nova tecnologia no sempre és l’investigador, el seu grup o la seua empresa qui porta el producte al mercat. Moltes innovacions canvien de mans abans de convertir-se en productes reals a través de la compravenda o la llicència de patents, un mecanisme fonamental perquè el coneixement generat en universitats, centres d’investigació o empreses innovadores trobe qui puga desenvolupar-lo i comercialitzar-lo. No obstant això, estes operacions solen produir-se lluny del focus públic i, en molts casos, es desconeix qui ha adquirit una determinada tecnologia i quines implicacions pot tindre per al futur del sector.

Per a comprendre com influïx eixa manca d’informació en la innovació, Esade-Universitat Ramon Llull lidera el projecte PATSALES, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) a través de la convocatòria Europa Excel·lència 2025. L’equip, encapçalat per Georgios Chondrakis, investiga fins a quin punt l’opacitat o la transparència en les transaccions de patents (conéixer qui compra i ven una tecnologia) influïx en les decisions d’empreses, inversors i innovadors i si això pot afectar positivament o negativament la difusió del coneixement, així com modular el funcionament dels mercats tecnològics fent-los més o menys eficients i competitius. Els resultats podrien contribuir a valorar mesures com la creació de registres públics de transaccions de patents o noves obligacions de transparència.

Un mercat opac que mou la innovació

Encara que solen passar desapercebuts per al gran públic, els mercats de tecnologia tenen un paper essencial en l’economia i la transferència del coneixement. Gràcies a ells, una organització pot transferir una invenció a una altra empresa que disposa de la capacitat industrial, financera o comercial necessâria per a portar-la al mercat. Este intercanvi permet que investigadors, universitats i xicotetes empreses especialitzades en R+D es concentren a generar noves tecnologies mentres altres organitzacions s’encarreguen de desenvolupar-les i fer-les arribar a la societat.

Comprendre com funcionen estos mercats és precisament l’objectiu de PATSALES. Com explica Georgios Chondrakis, es tracta de “comprendre millor quin és el paper de la divulgació d’informació en eixe mercat”. Encara que les patents són públiques i qualsevol persona pot consultar la informació tècnica que contenen, l’investigador recorda que la identitat del propietari efectiu no sempre és coneguda. “Un dels principis fonamentals del sistema de patents és la transparència”, assenyala, “però el propietari d’una patent pot quedar ocult i no arribar a saber-se mai qui la posseïx realment”.

Esta aparent contradicció té conseqüències importants. Quan una empresa adquirix una tecnologia estratègica sense que el mercat ho sàpia, els seus competidors perden una font d’informació que podria ajudar-los a orientar les seues pròpies decisions d’innovació. Al mateix temps, mantindre en secret estes operacions pot formar part de l’estratègia empresarial per a conservar un avantatge competitiu.

L’exemple de l’iPhone: quan una compra canvia un mercat

Per a explicar per què esta qüestió pot tindre conseqüències econòmiques importants, Chondrakis recorre a un dels casos més coneguts de la història recent de la innovació: el desenvolupament del primer iPhone. Abans de llançar el dispositiu, Apple va adquirir la tecnologia de pantalla tàctil desenvolupada per l’empresa FingerWorks. L’operació no va transcendir públicament i la resta de competidors desconeixia que la companyia estava treballant en eixa direcció. Quan l’iPhone va arribar al mercat en 2007, va revolucionar el sector de la telefonia mòbil i va atorgar a Apple un avantatge competitiu extraordinari.

Segons l’investigador, si aquella adquisició haguera sigut pública, altres empreses podrien haver interpretat abans l’estratègia tecnològica d’Apple i accelerar el desenvolupament de solucions semblants. “Si el mercat haguera conegut eixa operació, és molt probable que els competidors hagueren desenvolupat tecnologies semblants molt abans”, explica. Al seu juí, la divulgació d’este tipus de transaccions pot facilitar la difusió del coneixement, accelerar la innovació i afavorir mercats més competitius, amb beneficis tant per a les empreses com per als consumidors.

No obstant això, el mateix projecte parteix de la idea que la resposta no és senzilla. Una major transparència també podria tindre efectes menys desitjables. Si les companyies saberen que qualsevol adquisició estratègica es farà pública immediatament, algunes podrien deixar de comprar determinades tecnologies per a evitar revelar els seus plans d’innovació. Això reduiria el dinamisme dels mercats tecnològics i podria disminuir els incentius perquè investigadors i emprenedors desenvoluparen noves solucions amb l’expectativa de vendre-les posteriorment a grans empreses. “Des del punt de vista teòric no està clar quin serà l’efecte, perquè la transparència pot aportar beneficis, però també generar costos per a la innovació”, resumix Chondrakis.

Un experiment pioner per a mesurar l’impacte de la transparència

El cas de l’iPhone reflectix una de les preguntes centrals del projecte. Pot una major transparència accelerar la innovació en permetre que altres empreses identifiquen abans les tendències tecnològiques? O, per contra, obligar a revelar estes operacions desincentivaria la compra de noves tecnologies i reduiria els incentius per a innovar?

Per a respondre estes preguntes, PATSALES desenvoluparà un experiment controlat aleatoritzat amb 210 xicotetes i mitjanes empreses nord-americanes dels sectors farmacèutic i de semiconductors, dos àmbits on les patents tenen un paper especialment rellevant. El plantejament s’inspira en els assajos clínics utilitzats en medicina. “En lloc de pacients tenim empreses i, en lloc d’un medicament, proporcionem informació sobre transaccions tecnolòriques”, explica l’investigador. “La idea és oferir eixa informació de manera aleatòria per a observar com reaccionen les empreses i com canvia el seu comportament”.

L’equip analitzarà posteriorment aspectes com les patents que sol·liciten les empreses, les tecnologies en què inverteixen, l’aparició de nous productes o l’evolució de les seues estratègies d’investigació i desenvolupament. Esta informació es complementarà amb enquestes dirigides a les companyies per a conéixer com perceben la competència, el grau d’incertesa tecnològica o les oportunitats d’innovació. La combinació dels dos enfocaments permetrà comprendre no sols quines decisions prenen les organitzacions, sinó també per què les prenen.

Evidència científica per a orientar les polítiques d’innovació

Encara que l’experiment es desenvoluparà als Estats Units, Chondrakis considera que els seus resultats tindran una aplicació directa a Europa. L’investigador explica que van triar el mercat nord-americà perquè disposa d’un nombre major d’empreses tecnològiques i oferix millors condicions per a desenvolupar un experiment d’estes característiques, però subratlla que les preguntes que planteja el projecte són comunes a les economies europees.

L’objectiu últim és aportar dades que permeten fonamentar un debat que fins ara s’ha basat sobretot en arguments teòrics. “Volem que hi haja una discussió basada en l’evidència sobre si la divulgació obligatòria de les transaccions tecnolòriques és bona o roïna per a l’economia i per a la societat”, afirma, i això podria arribar a tindre impacte en noves mesures reguladores.